Mirada cara mar de l'imperial,
onatge i revolta, sorollosa
la cova interior, destí final.
Ni un raig de sol s'entreveu
en la mar grisa, com els dies,
com els dits que rastregen
el cos fos d'un vell amant.
De gairell, mirada al mar
onatge suau, sense revolta.
Un bri de llum, sol naixent
acarona la sorra de l'Imperial,
les pedres impertèrrites
d'un passat gloriós.
Res no fa entreveure el retorn,
guerrer vencedor cos a cos
vençut a cor obert, a mar closa.
Mirada fita a l'horitzó,
ni ancora ni vaixell, només l'infinit.
La mar calma embolcalla els sentits.
Fressa, calfreds, un punt a l'horitzó,
el destí inexorable la crida, i s'hi lliura,
sense penediment se'n va.
